VEGETALS VS. ANIMALS
A l’article «És veritat que les plantes són intel·ligents?» (https://nuriamirabet.weebly.com/eacutes-veritat-que-les-plantes-soacuten-intelmiddotligents.html) vaig parlar de la intel·ligència i l’alta sensibilitat de les plantes. En aquest article tractaré només d’estratègies de supervivència que diferencien els vegetals dels animals.
Quan una persona ha perdut tots els referents exteriors diem que «és com un vegetal», aquesta és una afirmació absolutament falsa que només tradueix la nostra ignorància respecte una forma de vida del tot diferent de la dels animals. Confonem la incapacitat de desplaçament de les plantes amb la passivitat. Les plantes són actives, només cal fixar-se en els seus canvis durant la creixença, la floració, la fructificació... (canvia la part superior, que sempre es veu i, la part inferior, que es veu quan se les arrenca), d'altra banda, ningú no pot negar el moviment del gira-sol. Molts de nosaltres ignorem els vegetals o els mirem distretament. Seria ben diferent si el seu lloc l’ocupessin animals de la mateixa mida. Llavors tindríem sensació d’ofec!
Per tenir l’energia suficient, tots els éssers vius necessitem nodrir-nos. Tots els animals som depredadors, els herbívors, els carnívors, els omnívors i els paràsits. Els vegetals no són depredadors, extreuen l’energia vital de la llum i l’aigua i transformen el diòxid de carboni en oxigen, imprescindible per a la vida, no oblido, però, que també n'hi ha que parasiten altres plantes.
Alguns animals tenen cura de la descendència, com les aus o els mamífers, d’altres no, com els rèptils o els peixos, depèn la quantitat d’energia esmerçada en la reproducció. Els rèptils i els peixos deixen anar molts ous, no tots sobreviuen, les aus i els mamífers tenen menys descendència i en tenen cura, la gestació és molt més llarga i sofisticada i demana més energia.
Els paleontòlegs valoren el grau d’hominització dels hominins tenint en compte si un individu amb poques possibilitats de sobreviure arriba a l’edat adulta, el «Miguelón» de la Sima de los Huesos d’Atapuerca n’és un cas paradigmàtic. Les plantes també s’ocupen dels exemplars més febles, els acabats de néixer. Si en un bosc cau una llavor i germina, el nou arbre necessita uns vint anys per ser autònom, no podria créixer perquè la fotosíntesi és impossible en la foscor, a través de la xarxa d’arrels que uneix la comunitat rep tot el que necessita, nutrients, aigua, informació de l’ambient...
Ara que es comença a parlar de les cèl·lules mare tots tenim informació sobre la reproducció asexual, també anomenada «vegetativa» o «clonal». Les plantes tenen la capacitat de reproduir-se de manera vegetativa, nosaltres ho fem quan plantem un esqueix, però les plantes també ho fan espontàniament per assegurar-se la supervivència, el cas més espectacular és la colònia clonal «Pando» situada als EUA, a l’estat d’Utha, sorgida a partir d’un pollancre mascle, es calcula que té un sistema d’arrels que pesa unes 6.615 tones.
És sabut que tots els animals necessitem dormir i ens costa imaginar que els vegetals també ho necessitin, però sí, s’han fet investigacions que ho demostren, a més, com en el cas dels animals els exemplars joves dormen moltíssim més que els adults.
De tot el que acabo de dir és fàcil treure’n la conclusió que les necessitats dels vegetals i dels animals són pràcticament les mateixes, el que canvia és la forma de resoldre-les, que depèn de l'estructura dels organismes respectius. En algun moment de l'evolució els dos camins es van separar.
REFERÈNCIES:
CALVO, Paco, «El concepte clau és pensar diferent», entrevista d’Ima Sanchís, La Vanguardia, «La contra», 3 d’octubre 2023
GARCÍA GRACIA, Ana, Miguelón y los suyos: enfermedades y comportamientos de hace medio millón de años, (https://www.youtube.com/watch?v=xW6PKRSL2bc&t=6s), dins del cicle de conferències «Charlando con los investigadores», Burgos, Museo de la Evolución Humana, 2012
MANCUSO, Stefano, Verde brillante. La mente delle piante (en italia, https://www.fondazionezoe.it/attivita/archivio-relatori/mancuso-stefano/) dins del cicle de conferències «La mente in salute», Fundazione Zoé, Vicenza, 9-16 d’octubre 2016
MANCUSO, Stefano, L’incredibile viaggio delle piante, (en italià, subtítols en castellà https://www.youtube.com/watch?v=ZcwMg0Cpoxo&t=55s) BBVA, Aprendemos juntos 2030, juliol 2023
WOHLLEBEN, Peter, (en alemany, https://www.youtube.com/watch?v=cj_g4O5ahJg), ponència al simposi «Der lange Atem der Bäume», Leipzig, NuKLA e.V., 28 de juny de 2023
Quan una persona ha perdut tots els referents exteriors diem que «és com un vegetal», aquesta és una afirmació absolutament falsa que només tradueix la nostra ignorància respecte una forma de vida del tot diferent de la dels animals. Confonem la incapacitat de desplaçament de les plantes amb la passivitat. Les plantes són actives, només cal fixar-se en els seus canvis durant la creixença, la floració, la fructificació... (canvia la part superior, que sempre es veu i, la part inferior, que es veu quan se les arrenca), d'altra banda, ningú no pot negar el moviment del gira-sol. Molts de nosaltres ignorem els vegetals o els mirem distretament. Seria ben diferent si el seu lloc l’ocupessin animals de la mateixa mida. Llavors tindríem sensació d’ofec!
Per tenir l’energia suficient, tots els éssers vius necessitem nodrir-nos. Tots els animals som depredadors, els herbívors, els carnívors, els omnívors i els paràsits. Els vegetals no són depredadors, extreuen l’energia vital de la llum i l’aigua i transformen el diòxid de carboni en oxigen, imprescindible per a la vida, no oblido, però, que també n'hi ha que parasiten altres plantes.
Alguns animals tenen cura de la descendència, com les aus o els mamífers, d’altres no, com els rèptils o els peixos, depèn la quantitat d’energia esmerçada en la reproducció. Els rèptils i els peixos deixen anar molts ous, no tots sobreviuen, les aus i els mamífers tenen menys descendència i en tenen cura, la gestació és molt més llarga i sofisticada i demana més energia.
Els paleontòlegs valoren el grau d’hominització dels hominins tenint en compte si un individu amb poques possibilitats de sobreviure arriba a l’edat adulta, el «Miguelón» de la Sima de los Huesos d’Atapuerca n’és un cas paradigmàtic. Les plantes també s’ocupen dels exemplars més febles, els acabats de néixer. Si en un bosc cau una llavor i germina, el nou arbre necessita uns vint anys per ser autònom, no podria créixer perquè la fotosíntesi és impossible en la foscor, a través de la xarxa d’arrels que uneix la comunitat rep tot el que necessita, nutrients, aigua, informació de l’ambient...
Ara que es comença a parlar de les cèl·lules mare tots tenim informació sobre la reproducció asexual, també anomenada «vegetativa» o «clonal». Les plantes tenen la capacitat de reproduir-se de manera vegetativa, nosaltres ho fem quan plantem un esqueix, però les plantes també ho fan espontàniament per assegurar-se la supervivència, el cas més espectacular és la colònia clonal «Pando» situada als EUA, a l’estat d’Utha, sorgida a partir d’un pollancre mascle, es calcula que té un sistema d’arrels que pesa unes 6.615 tones.
És sabut que tots els animals necessitem dormir i ens costa imaginar que els vegetals també ho necessitin, però sí, s’han fet investigacions que ho demostren, a més, com en el cas dels animals els exemplars joves dormen moltíssim més que els adults.
De tot el que acabo de dir és fàcil treure’n la conclusió que les necessitats dels vegetals i dels animals són pràcticament les mateixes, el que canvia és la forma de resoldre-les, que depèn de l'estructura dels organismes respectius. En algun moment de l'evolució els dos camins es van separar.
REFERÈNCIES:
CALVO, Paco, «El concepte clau és pensar diferent», entrevista d’Ima Sanchís, La Vanguardia, «La contra», 3 d’octubre 2023
GARCÍA GRACIA, Ana, Miguelón y los suyos: enfermedades y comportamientos de hace medio millón de años, (https://www.youtube.com/watch?v=xW6PKRSL2bc&t=6s), dins del cicle de conferències «Charlando con los investigadores», Burgos, Museo de la Evolución Humana, 2012
MANCUSO, Stefano, Verde brillante. La mente delle piante (en italia, https://www.fondazionezoe.it/attivita/archivio-relatori/mancuso-stefano/) dins del cicle de conferències «La mente in salute», Fundazione Zoé, Vicenza, 9-16 d’octubre 2016
MANCUSO, Stefano, L’incredibile viaggio delle piante, (en italià, subtítols en castellà https://www.youtube.com/watch?v=ZcwMg0Cpoxo&t=55s) BBVA, Aprendemos juntos 2030, juliol 2023
WOHLLEBEN, Peter, (en alemany, https://www.youtube.com/watch?v=cj_g4O5ahJg), ponència al simposi «Der lange Atem der Bäume», Leipzig, NuKLA e.V., 28 de juny de 2023
