CERCLES
El Gerard passava els estius al poble dels seus avis. Li agradava molt anar-hi perquè es passava els matins i les tardes jugant i corrent amb tots els nens pels llocs on no hi havia cotxes.
Un dia el senyor Jaume va sentir una conversa entre el Gerard i la seva amiga Noa:
--A tu quines coses t’agraden més, les rodones o les quadrades?
--A mi les rodones. I a tu?
--Doncs a mi també! ―va contestar la Noa.
Llavors el senyor Jaume els va dir:
--Si demà veniu al cobert on tinc el tractor, podreu trobar una pila de coses rodones.
L’endemà al matí el Gerard i la Noa van anar al cobert del senyor Jaume. Allí hi havia el tractor, però, a més, hi havia moltíssimes andròmines apilades. I és que el senyor Jaume era molt i molt desendreçat.
I van anar dient:
—Una roda! ―va dir la Noa.
I no és de tractor, és de bicicleta! ―va dir el Gerard.
—Una paella sense mànec! ―va dir la Noa.
—Ui! què és això que té un forat rodó al mig? ―va dir el Gerard.
—Un motlle per fer pastissos. Que no en teniu, a casa? ―va dir la Noa.
—No, nosaltres no fem pastissos, els comprem ja fets ―va dir el Gerard.
—Aquí hi ha un rotlle de corda! ―va dir la Noa.
I un de filferro! ―va dir el Gerard.
—Goita! La tapa d’un pot de confitura ―va dir la Noa.
—I aquí el peu d’un llum! ―va dir el Gerard.
—Mira! Un rellotge! ―va dir la Noa.
I van anar trobant coses i coses.
Abans d’anar a dinar el senyor Jaume els va dir:
--Aquesta tarda anirem al riu i us emportareu una sorpresa.
Quan van arribar al riu el senyor Jaume va agafar una pedra plana i la va tirar al riu en línia recta i amb força. Aquella pedra va anar rebotant a flor d’aigua i després de cada rebot es formaven uns cercles que s’anaven afeblint a mesura que s’eixamplaven.
El Gerard i la Noa van quedar meravellats.
Un dia el senyor Jaume va sentir una conversa entre el Gerard i la seva amiga Noa:
--A tu quines coses t’agraden més, les rodones o les quadrades?
--A mi les rodones. I a tu?
--Doncs a mi també! ―va contestar la Noa.
Llavors el senyor Jaume els va dir:
--Si demà veniu al cobert on tinc el tractor, podreu trobar una pila de coses rodones.
L’endemà al matí el Gerard i la Noa van anar al cobert del senyor Jaume. Allí hi havia el tractor, però, a més, hi havia moltíssimes andròmines apilades. I és que el senyor Jaume era molt i molt desendreçat.
I van anar dient:
—Una roda! ―va dir la Noa.
I no és de tractor, és de bicicleta! ―va dir el Gerard.
—Una paella sense mànec! ―va dir la Noa.
—Ui! què és això que té un forat rodó al mig? ―va dir el Gerard.
—Un motlle per fer pastissos. Que no en teniu, a casa? ―va dir la Noa.
—No, nosaltres no fem pastissos, els comprem ja fets ―va dir el Gerard.
—Aquí hi ha un rotlle de corda! ―va dir la Noa.
I un de filferro! ―va dir el Gerard.
—Goita! La tapa d’un pot de confitura ―va dir la Noa.
—I aquí el peu d’un llum! ―va dir el Gerard.
—Mira! Un rellotge! ―va dir la Noa.
I van anar trobant coses i coses.
Abans d’anar a dinar el senyor Jaume els va dir:
--Aquesta tarda anirem al riu i us emportareu una sorpresa.
Quan van arribar al riu el senyor Jaume va agafar una pedra plana i la va tirar al riu en línia recta i amb força. Aquella pedra va anar rebotant a flor d’aigua i després de cada rebot es formaven uns cercles que s’anaven afeblint a mesura que s’eixamplaven.
El Gerard i la Noa van quedar meravellats.
