ÉS VERITAT QUE LES PLANTES SÓN INTEL·LIGENTS?
A José María
Aquest és el títol d’una conferència de Stefano Mancuso, director del Laboratorio Internazionale di Neurobiologia Vegetale de la Universitat de Florència, publicada el 14 de juny de 2023 al canal de YouTube Lucy - Sulla Cultura (enllaç de la conferència en italià https://www.youtube.com/watch?v=Tg28ILMaWfQ ). Tot seguit en faig un resum.
Nosaltres, els humans, definim la intel·ligència com una característica exclusivament nostra, però és possible definir-la d’una manera molt més àmplia i inclusiva: «la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes». Hi ha molts científics que quan parlen de la intel·ligència, parlen d’un òrgan, del cervell: de la mateixa manera que els ronyons produeixen orina, el cervell produeix pensaments. Conclusió: si les plantes no tenen cervell, no són intel·ligents. Ara bé, les plantes són capaces de resoldre problemes, de comunicar, de tenir una vida social, tal com fem tots nosaltres.
Dir que les plantes no són intel·ligents és un absurd científic i evolucionista. Si poséssim en una balança els animals (amfibis, rèptils, insectes, aus, mamífers, etc.), veuríem que representen el 0,3% del pes de la vida al planeta, les plantes un 86%, els fongs 1,2% (quatre vegades que els animals!), la resta són microorganismes. Si considerem que la intel·ligència resideix al cervell, hem de deduir que el 99,7% de la vida és estúpida. És difícil d'acceptar que hi hagi éssers vius que funcionen com màquines, com autòmats, sense capacitats reals per resoldre problemes.
Des de la nostra perspectiva d’animals (éssers animats, capaços de bellugar-nos), hi ha una altra qüestió que ens fa pensar que les plantes no són intel·ligents, l’absència de moviment. No podem imaginar que es puguin resoldre o defugir problemes sense traslladar-se. Les plantes estan obligades a resoldre’ls sense moure’s i ho fan d’una manera molt eficient.
Quan observem l’organització de la vida ho fem des de la nostra perspectiva piramidal i vertical, amb el vèrtex al cap on hi ha un cervell que dona ordres a la resta d’òrgans corporals. Aquesta és una organització summament feble, si un dels òrgans, encara que no sigui el cervell, es deteriora, falla l’organisme i pot provocar a la mort.
Les plantes no es poden moure, necessiten resistir la predació perquè són la font de l’energia química, de l’ aliment del planeta. Si el seu organisme estigués organitzat com el nostre el podria matar fins i tot l’insecte més menut que se li mengés un bocinet minúscul del cervell.
Les plantes han adoptat una solució organitzativa oposada a la dels animals, han estès per tot el cos les funcions que els animals tenim concentrades en òrgans especialitzats, en altres paraules, hi veuen amb tot el cos, senten amb tot el cos, respiren amb tot el cos, raonen amb tot el cos. La seva eficiència és inferior a la nostra, però no en necessiten més perquè no han de reaccionar tan ràpidament com els animals, que sovint necessitem desplaçar-nos al més ràpidament possible.
Els animals som «individus» (no divisibles), tret d’alguns cucs no podem ser partits en dos. Les plantes no són «individus», es poden fer molts esqueixos de moltes plantes i no se les mata, se les propaga, si es poden, reneixen, a més, les plantes tenen una capacitat de resistència tan extraordinària que fins i tot sobreviuen si es remou el 80% del seu cos.
Si no entenem la diferència entre la forma de vida vegetal i animal, si continuem mirant les plantes com animals imperfectes, que no hi veuen, no senten, no es mouen, no pensen, mai no entendrem la complexitat, extraordinària i fascinant, d’aquests éssers vivents. Quan mirem una planta hem de ser conscients que es tracta d’una organització, d’un model de vida, del tot diferent del dels animals, a aquesta conclusió només hi podem arribar a través de la raó, no de la intuïció.
Leonardo da Vinci deia que no hi pot haver coneixement sense la percepció de la realitat, de l’ambient. La primera cosa que ens hauríem de preguntar és si les plantes perceben la realitat, si tenen sentits. I sí, les plantes tenen una sensibilitat als canvis de l’ambient increïblement superior i molt més subtil que els animals. Nosaltres no tenim aquesta gran necessitat de percepció, no necessitem comprendre els canvis de l’ambient amb molta anticipació, quan hi ha canvis ens movem, fugim. Una planta no ho pot fer, per sobreviure només té una possibilitat, entendre, percebre amb molta anticipació què està canviant i modificar la pròpia anatomia, la pròpia fisiologia.
Des del segle XVIII s’han fet experiments sobre la capacitat d’aprenentatge, la memòria i la intel·ligència de les plantes (vídeo del minut 18:37 al minut 30:24). S’ha comprovat que les plantes tenen les mateixes aptituds que els animals, l’única diferència és que parteixen d’una altra organització orgànica.
Les plantes són més intel·ligents que els humans. L’objectiu de qualsevol espècie és la supervivència. En aquests moments de la nostra història ens estem autodestruint, estem destruint el medi del qual depenem, això no ho faria mai una planta. La nostra espècie és molt jove, només té 300.000 anys, la mitjana de vida d’una espècie és de 5.000.000 d’anys. Si visquéssim com les altres espècies, tindríem per davant 4.700.000 anys, actualment aquest horitzó sembla francament difícil d’aconseguir. Si visquéssim 4.700.000 anys més seríem com les altres espècies, si visquéssim encara més temps seríem millors que la mitjana de les espècies, però si només visquéssim 10.000, 100.000 o 1.000.000 d’anys més, demostraríem que som una de les espècies més estúpides que mai hagin aparegut a la Terra.
Stefano Mancuso a Viquipèdia en català https://ca.wikipedia.org/wiki/Stefano_Mancuso
Stefano Mancuso a Wikipedia en italià https:/ /it.wikipedia.org/wiki/Stefano_Mancuso
Aquest és el títol d’una conferència de Stefano Mancuso, director del Laboratorio Internazionale di Neurobiologia Vegetale de la Universitat de Florència, publicada el 14 de juny de 2023 al canal de YouTube Lucy - Sulla Cultura (enllaç de la conferència en italià https://www.youtube.com/watch?v=Tg28ILMaWfQ ). Tot seguit en faig un resum.
Nosaltres, els humans, definim la intel·ligència com una característica exclusivament nostra, però és possible definir-la d’una manera molt més àmplia i inclusiva: «la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes». Hi ha molts científics que quan parlen de la intel·ligència, parlen d’un òrgan, del cervell: de la mateixa manera que els ronyons produeixen orina, el cervell produeix pensaments. Conclusió: si les plantes no tenen cervell, no són intel·ligents. Ara bé, les plantes són capaces de resoldre problemes, de comunicar, de tenir una vida social, tal com fem tots nosaltres.
Dir que les plantes no són intel·ligents és un absurd científic i evolucionista. Si poséssim en una balança els animals (amfibis, rèptils, insectes, aus, mamífers, etc.), veuríem que representen el 0,3% del pes de la vida al planeta, les plantes un 86%, els fongs 1,2% (quatre vegades que els animals!), la resta són microorganismes. Si considerem que la intel·ligència resideix al cervell, hem de deduir que el 99,7% de la vida és estúpida. És difícil d'acceptar que hi hagi éssers vius que funcionen com màquines, com autòmats, sense capacitats reals per resoldre problemes.
Des de la nostra perspectiva d’animals (éssers animats, capaços de bellugar-nos), hi ha una altra qüestió que ens fa pensar que les plantes no són intel·ligents, l’absència de moviment. No podem imaginar que es puguin resoldre o defugir problemes sense traslladar-se. Les plantes estan obligades a resoldre’ls sense moure’s i ho fan d’una manera molt eficient.
Quan observem l’organització de la vida ho fem des de la nostra perspectiva piramidal i vertical, amb el vèrtex al cap on hi ha un cervell que dona ordres a la resta d’òrgans corporals. Aquesta és una organització summament feble, si un dels òrgans, encara que no sigui el cervell, es deteriora, falla l’organisme i pot provocar a la mort.
Les plantes no es poden moure, necessiten resistir la predació perquè són la font de l’energia química, de l’ aliment del planeta. Si el seu organisme estigués organitzat com el nostre el podria matar fins i tot l’insecte més menut que se li mengés un bocinet minúscul del cervell.
Les plantes han adoptat una solució organitzativa oposada a la dels animals, han estès per tot el cos les funcions que els animals tenim concentrades en òrgans especialitzats, en altres paraules, hi veuen amb tot el cos, senten amb tot el cos, respiren amb tot el cos, raonen amb tot el cos. La seva eficiència és inferior a la nostra, però no en necessiten més perquè no han de reaccionar tan ràpidament com els animals, que sovint necessitem desplaçar-nos al més ràpidament possible.
Els animals som «individus» (no divisibles), tret d’alguns cucs no podem ser partits en dos. Les plantes no són «individus», es poden fer molts esqueixos de moltes plantes i no se les mata, se les propaga, si es poden, reneixen, a més, les plantes tenen una capacitat de resistència tan extraordinària que fins i tot sobreviuen si es remou el 80% del seu cos.
Si no entenem la diferència entre la forma de vida vegetal i animal, si continuem mirant les plantes com animals imperfectes, que no hi veuen, no senten, no es mouen, no pensen, mai no entendrem la complexitat, extraordinària i fascinant, d’aquests éssers vivents. Quan mirem una planta hem de ser conscients que es tracta d’una organització, d’un model de vida, del tot diferent del dels animals, a aquesta conclusió només hi podem arribar a través de la raó, no de la intuïció.
Leonardo da Vinci deia que no hi pot haver coneixement sense la percepció de la realitat, de l’ambient. La primera cosa que ens hauríem de preguntar és si les plantes perceben la realitat, si tenen sentits. I sí, les plantes tenen una sensibilitat als canvis de l’ambient increïblement superior i molt més subtil que els animals. Nosaltres no tenim aquesta gran necessitat de percepció, no necessitem comprendre els canvis de l’ambient amb molta anticipació, quan hi ha canvis ens movem, fugim. Una planta no ho pot fer, per sobreviure només té una possibilitat, entendre, percebre amb molta anticipació què està canviant i modificar la pròpia anatomia, la pròpia fisiologia.
Des del segle XVIII s’han fet experiments sobre la capacitat d’aprenentatge, la memòria i la intel·ligència de les plantes (vídeo del minut 18:37 al minut 30:24). S’ha comprovat que les plantes tenen les mateixes aptituds que els animals, l’única diferència és que parteixen d’una altra organització orgànica.
Les plantes són més intel·ligents que els humans. L’objectiu de qualsevol espècie és la supervivència. En aquests moments de la nostra història ens estem autodestruint, estem destruint el medi del qual depenem, això no ho faria mai una planta. La nostra espècie és molt jove, només té 300.000 anys, la mitjana de vida d’una espècie és de 5.000.000 d’anys. Si visquéssim com les altres espècies, tindríem per davant 4.700.000 anys, actualment aquest horitzó sembla francament difícil d’aconseguir. Si visquéssim 4.700.000 anys més seríem com les altres espècies, si visquéssim encara més temps seríem millors que la mitjana de les espècies, però si només visquéssim 10.000, 100.000 o 1.000.000 d’anys més, demostraríem que som una de les espècies més estúpides que mai hagin aparegut a la Terra.
Stefano Mancuso a Viquipèdia en català https://ca.wikipedia.org/wiki/Stefano_Mancuso
Stefano Mancuso a Wikipedia en italià https:/ /it.wikipedia.org/wiki/Stefano_Mancuso
