LES LLETRES
Un matí el pare va dir a la Berta:
Va, Berta, lleva’t!
--És que encara tinc son— va contestar ella.
--Sí, però t’has de llevar perquè si no faràs tard a l’escola ―va dir el pare.
La Berta es va llevar amb cara de son, mentre esmorzava la mare li va dir:
--Va acaba’t l’esmorzar, en què penses ara?
--En les lletres, en la forma de les lletres. N’hi ha que són una mica rectes o una mica corbes, però la «I» és recta com un pal i la «O» és rodona com la terra.
Quan va sortir al carrer amb el germà gran de seguida es va posar a llegir tots els rètols de les botigues que estaven escrits amb lletra de pal, això no tenia gaire mèrit perquè cada dia els llegia, però en un carrer havien obert una botiga nova i la Berta es va posar a llegir una paraula molt difícil «F O R N», «FORN»!
Badant, badant va caure a terra. Havia ensopegat amb una lletra «B» de fusta molt gran, la va agafar i ja no la va deixar.
Quan va arribar a l’escola va veure que tots els nens tenien unes lletres de fusta que també eren molt grans. La Sandra tenia una «S», el Pau una «P», el Mohamed una «M». Tots tenien la primera lletra del seu nom.
A l’hora del pati volien jugar amb les lletres, però s’havien d’inventar el joc. La Berta va proposar fer servir les lletres per escriure paraules.
La Berta volia sortir la primera i van fer «boca», la segona paraula va ser «mare», després «pare», tot seguit van fer «germà» i després «amic» i «avi», no podien fer «germana», ni «amiga», ni «àvia» perquè tenen dues «as». La Noemí volia sortir, va pensar en la caixa d’eines del seu pare i van escriure una paraula molt llarga, «tornavís», i de seguida van pensar en «clau», i «broca». Com que no se’ls acudia cap més eina es van posar a escriure fruites, «raïm», «meló», «síndria» i «pruna».
El Quim va dir:
--No hi ha dret, tots heu sortit i jo no!
Després de rumiar-s’ho molt van escriure «croqueta», el Quim es va posar content perquè per fi havia sortit. Després van escriure més menjar, «flam», «pa», «vi»... L’última paraula que van escriure abans de tornar a la classe va ser «gelat» i a tots se’ls va fer la boca aigua.
Va, Berta, lleva’t!
--És que encara tinc son— va contestar ella.
--Sí, però t’has de llevar perquè si no faràs tard a l’escola ―va dir el pare.
La Berta es va llevar amb cara de son, mentre esmorzava la mare li va dir:
--Va acaba’t l’esmorzar, en què penses ara?
--En les lletres, en la forma de les lletres. N’hi ha que són una mica rectes o una mica corbes, però la «I» és recta com un pal i la «O» és rodona com la terra.
Quan va sortir al carrer amb el germà gran de seguida es va posar a llegir tots els rètols de les botigues que estaven escrits amb lletra de pal, això no tenia gaire mèrit perquè cada dia els llegia, però en un carrer havien obert una botiga nova i la Berta es va posar a llegir una paraula molt difícil «F O R N», «FORN»!
Badant, badant va caure a terra. Havia ensopegat amb una lletra «B» de fusta molt gran, la va agafar i ja no la va deixar.
Quan va arribar a l’escola va veure que tots els nens tenien unes lletres de fusta que també eren molt grans. La Sandra tenia una «S», el Pau una «P», el Mohamed una «M». Tots tenien la primera lletra del seu nom.
A l’hora del pati volien jugar amb les lletres, però s’havien d’inventar el joc. La Berta va proposar fer servir les lletres per escriure paraules.
La Berta volia sortir la primera i van fer «boca», la segona paraula va ser «mare», després «pare», tot seguit van fer «germà» i després «amic» i «avi», no podien fer «germana», ni «amiga», ni «àvia» perquè tenen dues «as». La Noemí volia sortir, va pensar en la caixa d’eines del seu pare i van escriure una paraula molt llarga, «tornavís», i de seguida van pensar en «clau», i «broca». Com que no se’ls acudia cap més eina es van posar a escriure fruites, «raïm», «meló», «síndria» i «pruna».
El Quim va dir:
--No hi ha dret, tots heu sortit i jo no!
Després de rumiar-s’ho molt van escriure «croqueta», el Quim es va posar content perquè per fi havia sortit. Després van escriure més menjar, «flam», «pa», «vi»... L’última paraula que van escriure abans de tornar a la classe va ser «gelat» i a tots se’ls va fer la boca aigua.
