L'ENDEVINALLA
Un dia l’avi va preguntar a la Lenka:
--Quina és la cosa més lleugera amb què pots omplir una habitació?
--Què vol dir «més lleugera» ―va preguntar la Lenka.
--La que pesa menys ―li va contestar l’avi.
La Lenka va dir immediatament:
--Amb aire!
Però l’avi li va contestar que en una habitació sempre hi havia aire.
Després d’estar-s’ho pensant una estona, la Lenka va dir:
--Amb globus de colors com els de les festes d’aniversari.
Però l’avi li va contestar que encara hi havia una cosa més lleugera.
La Lenka va dir de seguida:
--Amb bombolles de sabó.
Però l’avi li va contestar que encara hi havia una cosa més lleugera.
La Lenka es va posar a pensar, però no se li acudia res. I aleshores va dir:
--Dóna’m una pista.
I l’avi la va dir:
--És una cosa que veus però no pots tocar.
Després de rumiar-s’ho la Lenka va dir:
--Em dono.
L’avi li va dir:
--Amb llum!
--Ah! És clar! Quina endevinalla més maca! Demà li preguntaré al Guillem.
Després l’avi va preguntar a la Lenka quines llums coneixia.
--La de les bombetes.
I l’avi li va dir:
--Aquesta és una llum molt avorrida, pensa en d’altres.
A partir d’aquell dia la Lenka va començar a fer una llista de llums: la del sol de tardor a primera hora de la tarda, la dels matins, sobretot a la primavera i a estiu, la del cel tapat, la de la posta de sol, la dels llampecs, la del sol sobre les espigues verdes de blat, entre les capçanes dels arbres, sobre les parets. Va fer una llista molt llarga i sempre hi anava afegint llums i més llums.
Un dia l’avi va portar la Lenka una exposició de pintura. Quan ja l’havien vista tota l’avi li va dir que escollís un quadre, ella va «Aquest».
Llavors l’avi li va preguntar:
--Què és el que més t’agrada d’aquest quadre?
--La llum! ―va contestar la Lenka.
--Quina és la cosa més lleugera amb què pots omplir una habitació?
--Què vol dir «més lleugera» ―va preguntar la Lenka.
--La que pesa menys ―li va contestar l’avi.
La Lenka va dir immediatament:
--Amb aire!
Però l’avi li va contestar que en una habitació sempre hi havia aire.
Després d’estar-s’ho pensant una estona, la Lenka va dir:
--Amb globus de colors com els de les festes d’aniversari.
Però l’avi li va contestar que encara hi havia una cosa més lleugera.
La Lenka va dir de seguida:
--Amb bombolles de sabó.
Però l’avi li va contestar que encara hi havia una cosa més lleugera.
La Lenka es va posar a pensar, però no se li acudia res. I aleshores va dir:
--Dóna’m una pista.
I l’avi la va dir:
--És una cosa que veus però no pots tocar.
Després de rumiar-s’ho la Lenka va dir:
--Em dono.
L’avi li va dir:
--Amb llum!
--Ah! És clar! Quina endevinalla més maca! Demà li preguntaré al Guillem.
Després l’avi va preguntar a la Lenka quines llums coneixia.
--La de les bombetes.
I l’avi li va dir:
--Aquesta és una llum molt avorrida, pensa en d’altres.
A partir d’aquell dia la Lenka va començar a fer una llista de llums: la del sol de tardor a primera hora de la tarda, la dels matins, sobretot a la primavera i a estiu, la del cel tapat, la de la posta de sol, la dels llampecs, la del sol sobre les espigues verdes de blat, entre les capçanes dels arbres, sobre les parets. Va fer una llista molt llarga i sempre hi anava afegint llums i més llums.
Un dia l’avi va portar la Lenka una exposició de pintura. Quan ja l’havien vista tota l’avi li va dir que escollís un quadre, ella va «Aquest».
Llavors l’avi li va preguntar:
--Què és el que més t’agrada d’aquest quadre?
--La llum! ―va contestar la Lenka.
