L'EXTINCIÓ DE LA DIVERSITAT CULTURAL
Quan es parla del naixement de la cultura occidental es parla de tres ciutats, Atenes, Roma i Jerusalem. Simplificant molt, hi ha consens que Atenes és el bressol del cànon de bellesa, de la democràcia (encara que no poguessin votar ni els esclaus, ni els estrangers, és a dir, els no atenencs) i del pensament abstracte i, que la figura d’Aristòtil va ser fonamental en la reflexió sobre el món, des d’allò que avui considerem filosofia fins al que considerem ciència, que llavors no estaven separades. Segurament el més important que ens ha deixat Roma és l’enginyeria, el dret, la noció moderna d’imperi (la submissió i l’assimilació cultural), l’organització militar i el gust per la monumentalitat de les ciutats. El llegat de Jerusalem és sobretot de caire espiritual, la Torà i la Bíblia.
Estem tan cofois de la potència del nostre cervell que no ens importa què fem ni com veiem les altres espècies. Actualment als habitants d’una ciutat ens fa més por una serp enroscada en un racó que no pas un cotxe aparcat, tot i que és més probable que morim atropellats per un cotxe. El progrés tecnològic ens ha convençut de la nostra superioritat. Podria posar molts exemples del que considerem un èxit, però només en posaré dos, ben occidentals. Viatgem per l’espai i hem aconseguit esmorteir els efectes de la covid-19 en molt poc temps.
No ens importa extingir tot el que ens convingui. Quan fem servir la paraula «extinció», pensem en la biodiversitat, estic convençuda que en els moments actuals és primordial. Però, i l'extinció cultural? Algunes persones volen dominar el món només per enriquir-se. Si viatgem, gairebé arreu trobem la mateixa arquitectura, les mateixes cadenes comercials, a qualsevol lloc podem menjar plats de qualsevol país, etc; de les expressions culturals més genuïnes d’un indret en diem «folklore», del que ens ve d’un altre continent, sobretot d'Àsia, «exòtic», d'algunes construccions restaurades per atraure turistes, «típiques» o «autèntiques», etc.; la tecnologia, la indumentària, l’artesania, l’art, el mobiliari, els productes industrial etc. s’han uniformitzat. Tot això ens va empobrint. Hem oblidat que la cultura és acumulativa, que qualsevol canvi es fa a partir d’estadis precedents i que poden ser locals. Aquest últim fenomen es va començar a produir després de la Segona Guerra Mundial i cada cop és més accelerat. Si no anem amb compte, acabarem extingint-nos nosaltres mateixos.
Estem tan cofois de la potència del nostre cervell que no ens importa què fem ni com veiem les altres espècies. Actualment als habitants d’una ciutat ens fa més por una serp enroscada en un racó que no pas un cotxe aparcat, tot i que és més probable que morim atropellats per un cotxe. El progrés tecnològic ens ha convençut de la nostra superioritat. Podria posar molts exemples del que considerem un èxit, però només en posaré dos, ben occidentals. Viatgem per l’espai i hem aconseguit esmorteir els efectes de la covid-19 en molt poc temps.
No ens importa extingir tot el que ens convingui. Quan fem servir la paraula «extinció», pensem en la biodiversitat, estic convençuda que en els moments actuals és primordial. Però, i l'extinció cultural? Algunes persones volen dominar el món només per enriquir-se. Si viatgem, gairebé arreu trobem la mateixa arquitectura, les mateixes cadenes comercials, a qualsevol lloc podem menjar plats de qualsevol país, etc; de les expressions culturals més genuïnes d’un indret en diem «folklore», del que ens ve d’un altre continent, sobretot d'Àsia, «exòtic», d'algunes construccions restaurades per atraure turistes, «típiques» o «autèntiques», etc.; la tecnologia, la indumentària, l’artesania, l’art, el mobiliari, els productes industrial etc. s’han uniformitzat. Tot això ens va empobrint. Hem oblidat que la cultura és acumulativa, que qualsevol canvi es fa a partir d’estadis precedents i que poden ser locals. Aquest últim fenomen es va començar a produir després de la Segona Guerra Mundial i cada cop és més accelerat. Si no anem amb compte, acabarem extingint-nos nosaltres mateixos.
