DE DEBÒ ENS CREIEM LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ?
Si a la majoria d’europeus ens preguntessin si acceptem el creacionisme, diríem que no. Darwin va publicar L’origen de les espècies l’any 1859 i la seva teoria ja forma part de la nostra cultura general. Però a vegades em sembla que hem après aquestes paraules però que en el nostre pensament la idea del creacionisme encara està molt arrelada.
Jo diria que encara tenim la sensació difusa que l’Homo sapiens és a la cúspide de l’evolució, que tot el que va passar abans de la nostra aparició estava destinat a preparar la presència a la Terra d’una espècie superior, molt més intel·ligent que les altres, capaç de fer-se preguntes i trobar respostes sobre la seva pròpia existència i tot el que l'envolta. En el fons aquest pensament està bastant a prop del creacionisme, només difereix en el lapse de temps, crec que en traiem la conclusió que l’evolució és lenta però està al nostre servei, que la seva funció és que els humans tinguem l’entorn més favorable possible.
Hi ha una il·lustració sobre la teoria de l’evolució que és bastant coneguda. A l’esquerra de tot hi ha un ésser simiesc i encorbat que es va redreçant progressivament fins convertir-se en un home blanc, jove i ben plantat. L’home es troba al punt més alt de l’evolució. Una lectura òbvia d’aquesta il·lustració és que l'evolució és lineal, que no hi ha hagut altres hominins i que estem emparentats amb els grans simis (i és cert). Com que sabem que el gran simi més pròxim a nosaltres és el ximpanzé, el prenem pel nostre «pare». No descendim del ximpanzé, tots dos tenim un ancestre comú, el ximpanzé i nosaltres tenim el mateix «avi», no tenim una relació paternofilial, som «cosins».
La nostra vida és molt curta i, tret d’alguns vegetals que es creuen espontàniament, no podem veure amb els nostres ulls la selecció natural de les espècies, tot i així sabem que els virus i els bacteris van mutant, per això a qui creu en l’eficàcia de les vacunes les hi administren amb una certa periodicitat i, els metges ens avisen que no hem d’abusar dels antibiòtics perquè deixarien de fer-nos efecte.
Tots estem informats que es fa manipulació genètica, però només en coneixem els resultats més espectaculars, els que difonen els mitjans de comunicació. «Veiem» la selecció artificial que fem nosaltres mateixos en les espècies vegetals o animals, n’hem creat de noves com la nectarina o la mula, que és estèril i, hem manipulat tant els vegetals que es dona la paradoxa que hi ha fruits sense llavor.
Considerem que Galileu va ser el primer científic modern, que va ser el primer que va fer servir instruments per a l’observació. Ell va donar la primera gran clatellada al nostre orgull en demostrar que el centre de l’univers no era la Terra, que el nostre planeta gira al voltant del Sol. La segona gran clatellada ens la va donar Darwin amb la teoria de l’evolució. Les tesis de Galileu daten del segle XVII, no sabem quant de temps va caldre perquè fossin acceptades col·lectivament. Potser encara falta temps perquè assimilem la teoria de l’evolució amb tot el que pugui implicar.
Jo diria que encara tenim la sensació difusa que l’Homo sapiens és a la cúspide de l’evolució, que tot el que va passar abans de la nostra aparició estava destinat a preparar la presència a la Terra d’una espècie superior, molt més intel·ligent que les altres, capaç de fer-se preguntes i trobar respostes sobre la seva pròpia existència i tot el que l'envolta. En el fons aquest pensament està bastant a prop del creacionisme, només difereix en el lapse de temps, crec que en traiem la conclusió que l’evolució és lenta però està al nostre servei, que la seva funció és que els humans tinguem l’entorn més favorable possible.
Hi ha una il·lustració sobre la teoria de l’evolució que és bastant coneguda. A l’esquerra de tot hi ha un ésser simiesc i encorbat que es va redreçant progressivament fins convertir-se en un home blanc, jove i ben plantat. L’home es troba al punt més alt de l’evolució. Una lectura òbvia d’aquesta il·lustració és que l'evolució és lineal, que no hi ha hagut altres hominins i que estem emparentats amb els grans simis (i és cert). Com que sabem que el gran simi més pròxim a nosaltres és el ximpanzé, el prenem pel nostre «pare». No descendim del ximpanzé, tots dos tenim un ancestre comú, el ximpanzé i nosaltres tenim el mateix «avi», no tenim una relació paternofilial, som «cosins».
La nostra vida és molt curta i, tret d’alguns vegetals que es creuen espontàniament, no podem veure amb els nostres ulls la selecció natural de les espècies, tot i així sabem que els virus i els bacteris van mutant, per això a qui creu en l’eficàcia de les vacunes les hi administren amb una certa periodicitat i, els metges ens avisen que no hem d’abusar dels antibiòtics perquè deixarien de fer-nos efecte.
Tots estem informats que es fa manipulació genètica, però només en coneixem els resultats més espectaculars, els que difonen els mitjans de comunicació. «Veiem» la selecció artificial que fem nosaltres mateixos en les espècies vegetals o animals, n’hem creat de noves com la nectarina o la mula, que és estèril i, hem manipulat tant els vegetals que es dona la paradoxa que hi ha fruits sense llavor.
Considerem que Galileu va ser el primer científic modern, que va ser el primer que va fer servir instruments per a l’observació. Ell va donar la primera gran clatellada al nostre orgull en demostrar que el centre de l’univers no era la Terra, que el nostre planeta gira al voltant del Sol. La segona gran clatellada ens la va donar Darwin amb la teoria de l’evolució. Les tesis de Galileu daten del segle XVII, no sabem quant de temps va caldre perquè fossin acceptades col·lectivament. Potser encara falta temps perquè assimilem la teoria de l’evolució amb tot el que pugui implicar.
