ELS HUMANS SOM NATURA
Aquesta és una frase que se sent molt de tant en tant, segurament molts de nosaltres la subscriuríem. Però som conscients del que significa? Hi actuem amb consonància? Jo diria que no. Fem servir la paraula «natura» perpetuant la idea que som «els reis de la creació», ens hi referim com si fos una cosa externa i, a vegades, inferior a nosaltres (els racistes fan el mateix quan menyspreen qualsevol persona que té un color de pell o uns trets físics diferents), també en parlem amb una actitud paternalista. He intentat pensar una paraula d’ús comú que inclogués tots els éssers vius i, per tant, també a nosaltres, només se m’ha acudit el terme «vida», de significat ben boirós, ¡fins i tot l'apliquem als electrodomèstics!
M’agradaria fer unes reflexions:
Què volem dir amb expressions com «la natura és sàvia», «la natura ens avisa», «la natura es venja», etc.? Què és aquesta «natura». Per què li atribuïm característiques humanes?
No som una espècie superior, el nostre nivell evolutiu és idèntic al de totes les altres espècies que conviuen amb nosaltres.
Tots els éssers vius interactuem, per exemple en la cadena tròfica o en estructures simbiòtiques i, m’atreveixo a dir, en comportaments culturals (potser és fals, però és plausible que els primers cistellers tinguessin per model els nius d’alguns ocells).
Crec que és veritat que arreu hi ha plantes i potser insectes, però d'espècies diferents, per contra, tots els humans que habitem la Terra som Homo sapiens. Si no m’equivoco, som l’espècie que ha colonitzat una extensió més gran de la Terra i s’hi ha adaptat, això no deixa de ser un indicatiu de l’èxit de la nostra capacitat de supervivència que també ens pot portar a la pròpia destrucció, no a la de la «natura» que sempre s’obrirà camí.
Penso que si estiguéssim profundament convençuts que no hi ha separació entre la «natura» i «nosaltres», tindríem una altra actitud envers tot el que ens envolta.
M’agradaria fer unes reflexions:
Què volem dir amb expressions com «la natura és sàvia», «la natura ens avisa», «la natura es venja», etc.? Què és aquesta «natura». Per què li atribuïm característiques humanes?
No som una espècie superior, el nostre nivell evolutiu és idèntic al de totes les altres espècies que conviuen amb nosaltres.
Tots els éssers vius interactuem, per exemple en la cadena tròfica o en estructures simbiòtiques i, m’atreveixo a dir, en comportaments culturals (potser és fals, però és plausible que els primers cistellers tinguessin per model els nius d’alguns ocells).
Crec que és veritat que arreu hi ha plantes i potser insectes, però d'espècies diferents, per contra, tots els humans que habitem la Terra som Homo sapiens. Si no m’equivoco, som l’espècie que ha colonitzat una extensió més gran de la Terra i s’hi ha adaptat, això no deixa de ser un indicatiu de l’èxit de la nostra capacitat de supervivència que també ens pot portar a la pròpia destrucció, no a la de la «natura» que sempre s’obrirà camí.
Penso que si estiguéssim profundament convençuts que no hi ha separació entre la «natura» i «nosaltres», tindríem una altra actitud envers tot el que ens envolta.
