RECOL·LECTORS-CAÇADORS VS. AGRICULTORS-RAMADERS
Segons les evidències trobades pels arqueòlegs i els paleoantropòlegs, durant set milions d’anys les societats formades per individus del gènere homo van subsistir basant-se en una economia de recol·lecció i caça, la vida era nòmada i no pas sedentària. La indefensió natural de l’espècie es va anar superant amb l’ajut de la tecnologia, primer amb eines cada cop més sofisticades fabricades amb minerals i material vegetal, posteriorment s’hi van afegir els metalls elaborats.
L’agricultura (la reconversió d’un cicle natural en un d’artificial) i la ramaderia (el control dels animals domesticats) van començar fa uns deu mil anys. Aquest pas de predadors a productors va ser molt lent, va durar mil·lennis, i no va ser fruit d’un caprici, sinó d’una necessitat, la supervivència com a espècie. Nosaltres, els homo sapiens som l'única espècie del gènere homo que ha subsistit. No se sap per què es van extingir les altres (canvi del medi al qual no es van adaptar?, malalties?, predadors?...). No han subsistit ni les espècies que van conviure amb nosaltres, com l’homo neanderthalensis, que ens superava en quocient d’encefelització (relació entre la massa encefàlica i la massa corporal) i, per tant, amb uns individus més intel·ligents que nosaltres. La ciència rebutja la fantasia tan estesa popularment que la seva extinció es deu a una guerra entre ells i nosaltres.
L’agricultura i la ramaderia van suposar entre d’altres, la sedentarització i la concentració d’habitants en una superfície relativament petita, una pèrdua de qualitat de vida i de dieta, menys temps per a la vida ociosa, un augment de la població (es necessitaven més individus per treballar, però també s’obtenien més recursos alimentaris gràcies a la producció i a l’emmagatzematge), l’auge del comerç. També van suposar un canvi ecològic radical.
Actualment ens trobem en un moment crític, la Terra té uns recursos limitats i la població humana creix molt ràpidament. És evident que no podem tornar enrere, no estem disposats a renunciar als cotxes, ni a la calefacció, ni a cap de les comoditats de la vida moderna i, les societats que no les tenen, hi aspiren. Només podem buscar solucions mirant endavant i fent ús de la nostra intel·ligència (que també ens pot portar a l’error i a l’extinció).
Pel que fa a l’agricultura i la ramaderia es comença a experimentar amb tècniques regeneratives, de moment encara no se sap si seran exitoses, però són una esperança per a alguns.
L’agricultura (la reconversió d’un cicle natural en un d’artificial) i la ramaderia (el control dels animals domesticats) van començar fa uns deu mil anys. Aquest pas de predadors a productors va ser molt lent, va durar mil·lennis, i no va ser fruit d’un caprici, sinó d’una necessitat, la supervivència com a espècie. Nosaltres, els homo sapiens som l'única espècie del gènere homo que ha subsistit. No se sap per què es van extingir les altres (canvi del medi al qual no es van adaptar?, malalties?, predadors?...). No han subsistit ni les espècies que van conviure amb nosaltres, com l’homo neanderthalensis, que ens superava en quocient d’encefelització (relació entre la massa encefàlica i la massa corporal) i, per tant, amb uns individus més intel·ligents que nosaltres. La ciència rebutja la fantasia tan estesa popularment que la seva extinció es deu a una guerra entre ells i nosaltres.
L’agricultura i la ramaderia van suposar entre d’altres, la sedentarització i la concentració d’habitants en una superfície relativament petita, una pèrdua de qualitat de vida i de dieta, menys temps per a la vida ociosa, un augment de la població (es necessitaven més individus per treballar, però també s’obtenien més recursos alimentaris gràcies a la producció i a l’emmagatzematge), l’auge del comerç. També van suposar un canvi ecològic radical.
Actualment ens trobem en un moment crític, la Terra té uns recursos limitats i la població humana creix molt ràpidament. És evident que no podem tornar enrere, no estem disposats a renunciar als cotxes, ni a la calefacció, ni a cap de les comoditats de la vida moderna i, les societats que no les tenen, hi aspiren. Només podem buscar solucions mirant endavant i fent ús de la nostra intel·ligència (que també ens pot portar a l’error i a l’extinció).
Pel que fa a l’agricultura i la ramaderia es comença a experimentar amb tècniques regeneratives, de moment encara no se sap si seran exitoses, però són una esperança per a alguns.